Ens endinsem en el fabulós llibre d'un nou món (o era al revés? o no?). Ja podem caminar sobre el seu fang o rebolcar-nos dins. Aixó sí, no oblidem vindre ací amb les mans brutes i deixar-hi les empremptes de les nostres urpes. Bona lectura a tots.
Gaudim d'algunes de les mostres del bon gust musical del Murakami, tal i com ens proposa Laura:
Afegim a més, la referència jazzística de la gelosa amant de'n Tengo: "Louis Amstrong i Barney Bigard al clarinet. Atlanta blues (make me one pallet...)"
Aci arribe amb les mans brutes. Ahir vaig començar a llegir el llibre i encara no l'he pogut soltar. "No se deje engañar por las apariencias. Realidad no hay más que una". Sempre hi ha un taxista... heu llegit Brooklyn Follies?
ResponEliminaPer cert no recordava que era membre d'un blog, ho he recordat en vore'm com a Laureta, una gràcia d'un company. Algú sap com es canvia?
La veritat és que no ho sé, Laureta, però supose que no hi haurà cap problema en ser membre de més d'un blog.
ResponEliminaJo encara no puc enfangar-me: he demanat el llibre en valencià i encara no me l'han portat. És el destí de la militància, crec.
Hola a tots/es!!
ResponEliminaEsteu llegint? Heu vist alguna cosa rara en la lluna? He de dir que Murakami té molt bon gust per a la música. La Sinfonietta de Janàcek i Lachrimae Pavan de John Dowland. Us pose el link de la segona
http://www.youtube.com/watch?v=8oTfzpb01Sk
Vaig per la pàgina 600 i estic una mica atacat. Algú haurà d'explicar-me després moltes coses. Pastilla blava o roja?
ResponEliminaHe acabat de llegir-lo, (encara no sé com no me l'he deixat). Moisès, pense el mateix que tú, en passar el capítol 11 o 12 del segon llibre, vaig pensar: este home s'ha fumat algo. I el final... no vos dic res, ja ho comentarem davant d'una copeta perquè serà del tot necessària.
ResponEliminaL'he acabat avui. O hi ha alguna cosa que se m'escapa o l'autor s'ha engargussat amb el seu particular Alicia al país de les meravelles. Personatges impecables en busca d'un univers literari millor?
ResponEliminaHola, soy Reme. Todavía no puedo comentar nada ya que he leído poco. Esto lo escribo porque voy a aprender, espero, a introducir los comentarios.
ResponEliminaHola soc Mª José Muñoz. Ahir vaig acabar de llegir el llibre. Al principi em va costar molt de seguir les històries paral.leles, però cap a la meitat i quan ja està clara la relació dels dos personatges, em va intrigar i la lectura va ser més àgil.Malgrat que intuia que el final no seria el que jo esperava, l'autor ha superat les meues expectatives("si no lo entiendes sin que te lo explique, quiere decir que no lo entenderás por más que te lo explique"!!!)
ResponEliminaJe, je, je. Eixa frase em recorda a un dels més grans eslògans de tots els temps: "Porque habéis visto habéis creído. Dichoso aquél que crea sin haber visto".
ResponEliminaHola, sóc Lydia! L'he començat fa un parell de dies i per ara m'ha enganxat. Vaig per la pàgina 107 i no puc comentar molt. M'ha agradat la combinació de capítols per als dos personatges així com les descripcions. Són personatges molt forts. M'estan cridant molt l'atenció Aomame i Fukaeri. Si Aomame en les poques pàgines que he llegit ha fet el que ha fet, no vull ni pensar tot el que passarà. També m'intriga la Little People i el comentari fet pel taxista a Aomame sobre la realitat. Els vostres comentaris m'han despertat encara més la curiositat. M'ha alegrat veure que he posat els enllaços per escoltar la música.
ResponEliminaRectifique. M'ha alegrat veure que HEU posat els enllaços per escoltar la música. Ja no sé ni escriure!
ResponEliminaHola, soy Reme. Acabé el libro hace dos días, pero acabo de releer el final del úlimo capítulo. Me enganché a leer el libro hacia la página 200 o 250 cuando me pareció ver una estructura que no era, así que,después de entusiasmarme y desentusiasmarme y volverme a entusiasmar y desentusiasmar, al final esa estructura que no era sigue sin serlo , pero el desenlace sí tiene que ver con lo que había pensado y no me ha sorprendido.
ResponEliminaEl taxista dice:"No se deje engañar por las apariencias. Realidad no hay más que una". Y Tengo:"No puede ser. ¿Qué clase de realidad imita una metáfora? No puede ser".
Creo que la sinfonietta queda muy bien como música de fondo de la novela.
Hola, sóc Lydia. Vaig per la pàgina 520 i he passat ja per diferents etapes com a lectora:enganxada, atacada, descol·locada, intrigada...de tot un poc. Total, que contestant a alguns dels vostres comentaris, estic d'acord en comentar el llibre davant d'una copeta(o dos o tres...) però no sé si hauré de fumar-me algo fort per poder acabar-lo o tindre prou amb un vodka, orujo ... Ara bé, estic pensant que igual no ho faig per si comence a vore dos llunes en un immens bosc envoltada per la lítel pipol. Je, je.
ResponEliminaHola, sóc Lydia. L'he acabat hui. Hi ha molts fragments del llibre a comentar. Encara que de vegades ha complicat massa la história, té escenes molt bones. M'ha agradat el final i tinc curiositat per saber com continuarà el tercer llibre. Pense que és un llibre que no et deixa indiferent siga positiva o negativament. No em demaneu que ho explique perquè... "si no lo entiendes sin que te lo explique, quiere decir que no lo entenderás por más que te lo explique".
ResponEliminaQuedem per parlar del llibre? Quan? De quina manera?
ResponElimina